Masoveria Urbana

Aquesta jornada anava dirigida a persones o grups que han viscut en un projecte de Masoveria urbana o estan en procés de fer-ho. L’objectiu era compartir fortaleses i mancances del procés per extreure necessitats i compartir coneixement col·lectius. Un dels debats més important que es va treballar és el paper de les lleis i l’administració en la regulació del model i com això pot ajudar o debilitar el model.

En aquesta jornada ens va acompanyar la Núria Colomé de Celobert Cooperativa i el Raimon Soler, advocat, experts que estan redactant una guia per l’aplicació de la Masoveria urbana.

Veure conclusions del debat:

Assistents: La Mula, Roig21 i persones interessades a títol individual.

La primera part del debat va consistir en fer un DAFO de la situació de la Masoveria urbana a la ciutat de Barcelona, aquest és el resultat:

 

Debilitats

1.     Manca de coneixement del model, tant per part de les persones propietàries d’immobles com de possibles persones interessades en viure en una masoveria.

2.     Dificultat que la propietat accedeixi a aplicar un model que desconeix.

3.     És necessari que la propietat entengui que destinar el seu immoble a una masoveria urbana és assimilable a destinar-lo a habitatge social.

4.     Els administradors de finques, en general, dificulten l’aplicació del model desaconsellant-lo per manca de coneixement.

5.     L’habitatge rehabilitat en una masoveria difícilment complirà les condicions d’un habitatge estàndard ja que en general les persones usuàries no tenen coneixements de construcció.

6.     Dificultats de convivència dins del grup i en el relleu de persones integrants del projecte de masoveria.

7.     La majoria de masoveries urbanes es realitzen en immobles que es troben en una situació jurídica complexa que genera inseguretat.

8.     No és fàcil exportar el model i generalitzar-lo ja que tots els casos que s’han dut a terme tenen característiques molt diverses.

9.     A vegades s’anomena masoveria urbana models on apareix l’autoconstrucció tot i que en realitat tenen encaix dins d’un contracte de lloguer i perverteixen el concepte de masoveria.

Fortaleses

1.     Tot i que els contractes de masoveria poden generar inseguretat, permeten tenir més estabilitat que per exemple una okupació i a la vegada són més flexibles que un contracte de lloguer convencional.

2.     Permet accedir a un habitatge de forma immediata a persones que tenen dificultats per accedir-hi mitjançant models tradicionals.

3.     Es poden configurar els espais de forma més flexible que en un habitatge convencional, adaptant-los a les necessitats.

4.     La masoveria urbana en general permet generar comunitat entre les persones que hi viuen.

5.     Moltes masoveries urbanes generen comunitat al barri on es troben i es pot considerar que generen un retorn a la societat a canvi d’accedir a l’habitatge, assimilable al pagament amb una part de la collita en la masoveria tradicional. Més enllà de la rehabilitació del propi immoble.

6.     Si les persones masoveres provenen del sector de la construcció poden fer més viable el procés de rehabilitació.

 

 

 

 

 

Amenaces

1.     L’increment dels lloguers a Barcelona augmenta les expectatives de rendibilitat de la propietat i dificulta que vulguin realitzar una masoveria.

2.     A Barcelona es realitzen masoveries en habitatge amb una situació legal complexa o en casos on la propietat i les persones masoveres tenen vincles de confiança previs.

3.     Les persones propietàries es resisteixen a dur a terme un model jurídic poc utilitzat.

4.     La complexitat actual del marc legal dificulta l’aplicació del model, sobretot per la normativa d’habitabilitat que impedeix accedir a un habitatge que no compleix tots els requisits.

5.     La creació de figures professionalitzades perquè augmenti la confiança de la propietat pot dificultar la confiança directa entre persones masoveres i propietàries i impedir que la masoveria urbana sigui un procés d’apoderament i autogestió.

6.     Buscar més seguretat pot portar a la mercantilització del model assimilant-lo a un contracte de lloguer convencional.

7.     Utilitzar el nom de masoveria per definir experiències que no compleixen les característiques del model pot acabar pervertint-lo.

 

Oportunitats

1.     Crear espais que puguin ajudar a resoldre problemes de convivència i que millorin les relacions del grup.

2.     Aprofitar l’interès actual d’algunes administracions per potenciar models alternatius d’accés a l’habitatge.

3.     Ampliar el concepte d’habitabilitat a models d’autoconstrucció, flexibilitzant la normativa vigent.

4.     Possibilitat de crear una entitat que doni confiança a la propietat, podria ser una xarxa que agrupés diferents projectes de masoveria.

5.     Disposar d’una figura experta a l’ajuntament que pogués fer assessoria tant a la propietat com a persones interessades en viure en una masoveria, seria una figura similar a un advocat d’ofici.

6.     Buscar fórmules que reduïssin les responsabilitats de la propietat durant l’obra de rehabilitació, com per exemple fer el contracte de masoveria com a escola taller i no habitatge, tenir un assegurança…

7.     Estendre el model a altres usos com per exemple tallers.

 

 

 

La segona part del debat es va centrar en discutir quin paper hauria de tenir l’administració per impulsar la masoveria urbana. Ho vam resumir en els següents punts:

1. Fer difusió del model:

  • Informant a la ciutadania en general i facilitar que la informació arribi a tots els col·lectius, com per exemple a persones migrants, dones…
  • Informant a persones tècniques i administradores de finques del model i les seves característiques perquè el coneguin i en facilitin l’aplicació.
  • Promoure el model per usos diferents a l’habitatge

2. Oferir un assessorament tècnic extern a propietàries i masoveres, per facilitar que arribin a un acord.

  • Es necessari formar a tècniques de l’administració prèviament.

3. Impulsar l’activació d’habitatge buit

  • Aplicant sancions a la propietat d’habitatges buits
  • Realitzant un mapa d’habitatges buits

4. Facilitar l’accés a les notes simples del registre de la propietat a les persones que busquen un habitatge per fer masoveria.

5. Obrir un debat en relació a altres formes d’habitabilitat que no corresponguin a les tipologies d’habitatge convencional.

6. Facilitar tècnics que ajudin a les masoveres en el procés d’autoconstrucció i rehabilitació de l’habitatge.