Cooperatives en cessió d’ús

Aquesta jornada anava dirigida a grups que han viscut en una Cooperativa d’habitatges en cessió d’ús o que estan en procés de fer-ho. L’objectiu era compartir fortaleses i mancances del procés per extreure necessitats i compartir coneixement col·lectius. Un dels temes principals a tractar en aquesta jornada va ser l’àmbit de les relacions, de com crear una visió compartida del projecte, com treballar els conflictes…

En aquesta jornada ens va acompanyar la Maria Josep Lázaro de Celobert Cooperativa i la Neus Andrès de Fil a l’Agulla  per a acompanyar-nos en el treball de les relacions, com ho fan en el procés de Perviure.

[bg_faq_start]

[bg_faq_end]

Conclusions del debat:

Assistents: Sostrecívic, Roig 21, Abril, Vallcarca, La Borda i grups que s’estan creant però encara no tenen nom.

[bg_faq_start]

Dificultats i avantatges

La primera part del debat va consistir en posar en comú les dificultats i avantatges que han detectat segons la seva experiència per aplicar el model.

1. Dificultat de trobar el grup de persones amb qui impulsar una cooperativa, és un procés que requereix temps. Es veu com un repte important crear grups nous amb poc temps per poder presentar-se als solars que l’Ajuntament traurà a concurs. En general el procés de consolidació del grup es veu com un repte important.

2. Es veu com un repte saber gestionar la “competència” que es pot generar si hi ha més d’un grup interessat en un mateix solar, aquest fet està relacionat amb la dificultat de trobar sòl a Barcelona.

3. Roig 21, l’únic grup que ha participat a la jornada que ja està convivint, comenten que amb el pas del temps és complicat mantenir els espais de trobada i realitzar activitats conjuntes.

4. Es reflexiona si l’administració hauria de promoure l’habitatge cooperatiu per tothom, independentment de la renda disponible o si per contra s’ha de considerar habitatge social i per tant destinar-l’ho a persones amb menys recursos. Tot i que no tothom ho veu igual, es destaca que els avantatges del model són suficients com per promoure’l a tots els nivells, però que en una situació de manca de sòl (com passa a Barcelona) s’hauria de prioritzar beneficiar a persones amb menys recursos.

5. En relació al punt anterior es comenta com a fet negatiu que per poder accedir a un habitatge cooperatiu s’ha de tenir uns certs recursos econòmics i que per aquest fet pot quedar gent exclosa. Tot i això, també hi ha persones que defensen que és un model que fomenta l’apoderament personal i que permet trobar recursos més enllà dels econòmics per fer viable el projecte sense excloure ningú. També s’afegeix que les administracions haurien d’oferir un recolzament a persones amb menys recursos econòmics perquè puguin accedir a un habitatge cooperatiu.

6. Es comenta que hi ha 5 valors al voltant de l’habitatge cooperatiu però que no tots són imprescindibles, cada cooperativa ha de valorar quins s’adeqüen als interessos generals del grup i com els prioritzen:

  • Col·lectivitzar la hipoteca, model Andel
  • Vida en comú
  • Sessió d’ús, evitar l’especulació, propietat col·lectiva
  • Accés a l’habitatge
  • Autogestió

7. També es veu com a positiu l’arrelament al barri i l’entorn, entenent que les cooperatives d’habitatge permeten teixir xarxes més enllà de les persones que conviuen.

8. Es destaca que el fet de ser un model innovador per una banda és engrescador però per altra es troben a faltar referents i fa respecte ser dels primers.

9. Es veu com una dificultat important trobar finançament

Propostes

La segona part del debat va consistir en pensar propostes per facilitar l’aplicació del model, es van destacar aquestes tres:

  • Facilitar la creació de massa crítica
  • Recollir informació d’interès perquè sigui accessible a persones que comencen a interessar-se en el model.
  • Arribar a persones de tots els col·lectius adaptant la informació, per exemple traduint material per poder difondre el model a persones immigrants.

Taller al voltant de les relacions del grup

L’última part de la jornada va ser un taller dinamitzat per Fil a l’Agulla, hem resumit els temes que es van tractar.

El primer que va defensar és que per la sostenibilitat del projecte és important gestionar la diversitat dins del grup, aprendre a no trobar-se. I després va exposar tres aspectes clau a tenir en compte:

1. Gestió del poder
En molts projectes de vida en comunitat es parteix d’un ideal d’horitzontalitat que difícilment es compleix, val la pena treballar-ho per ser capaces de gestionar-ho abans de que es generin conflictes.

2. Fer treball relacional preventiu (abans de detectar un conflicte)
És important que hi hagi un compromís de fer treball personal, ja que els problemes personals possiblement els traslladem al grup. És un treball que es pot fer individualment però també col·lectivament, on el grup dóna un suport individual, partint del suport mutu i sense ser paternalistes. Aquest treball és important si entenem el projecte de la cooperativa com un projecte d’emancipació personal i col·lectiva.

3. Definir la visió col·lectiva
Parlant de tots els temes, sobretot dels més complicats i on podem tenir més diferències per arribar a un consens. Entenent que totes les decisions són revisables i que hem de ser conscients que potser una part del grup no comparteix del tot la decisió final.

Comentaris de les persones que van participar:

1. Gestió del poder
– A vegades el rol de poder està vinculat a l’esforç, a un nivell de dedicació més elevat que la resta. Que pot estar relacionat amb una situació personal que et permet dedicar més hores.
– És important que hi hagi una sensació de justícia, en relació al temps i l’esforç que es dedica al projecte

2. Fer treball relacional preventiu (abans de detectar un conflicte)
– Totes les persones que formen part del col·lectiu han de tenir un nivell d’apoderament que els hi permeti negociar en nivell d’igualtat.
– Trobar espais per relacionar-nos, de socialització.

3. Definir la visió col·lectiva
– En un procés col·lectiu és important deixar-te transformar.
– Sempre hi haurà una tensió entre la llibertat individual i el col·lectiu, que s’ha de treballar perquè es mantingui en equilibri.

Recomanació d’un llibre

Finalment un membre de La Borda ens va recomenar aquest llibre:
Crear una vida juntos. Herramientas prácticas para formar Ecoaldeas y Comunidades Intencionales. Autora, Diana Leafe Christian.

[bg_faq_end]